El rostre de Jesús. Desig de veure'l
El desig de veure el rostre de Déu és el fil conductor que recorre tota la història de la salvació, des dels salms de David fins a l'ànima del cristià actual. No es tracta d'una curiositat històrica o d'una abstracció poètica; és la fam de relació, d'intimitat i de certesa que experimenta qui ha descobert que la fe no és una teoria, sinó el trobament amb una Persona viva. Per a un catòlic madur, buscar el rostre de Jesús significa educar la mirada de la fe per descobrir-lo darrere dels vels on Ell ha volgut amagar-se en aquesta vida, com a preludi del dia en què el veurem cara a cara per sempre.
Algunes Idees Clau
- Vultum tuum, Domine, requiram! (El teu rostre cerco, Senyor): Aquesta jaculatòria, que sant Josepmaria va pregar intensament durant tota la seva vida, resumeix l'actitud de l'ànima contemplativa. Buscar el rostre de Crist és una tasca activa: demana un cor despert, net de dependències materials i capaç de silenci interior per intuir la seva presència enmig de l'enrenou del treball, de la família i del carrer.
- El rostre amagat en l'Eucaristia: El lloc més segur i directe on trobar el rostre de Jesús a la terra és el Sagrari. Allà on els sentits fallen, la fe ens assegura que hi ha una mirada divina que ens acull de veritat. El desig de veure'l es sacia i s'encén alhora en cada estona de pregària davant del Santíssim Sagrament, on ens mirem mútuament en un diàleg sense paraules.
- Les línies del seu rostre en l'Evangeli: No podem estimar algú que no coneixem. Els relats evangèlics són el retrat fidel on es dibuixen els trets humans i divins de Jesús: la seva mirada compassiva, els seus gestos de cansament, la seva fermesa amb els hipòcrites, la seva delicadesa amb els malalts. Un catòlic madur rellegeix l'Evangeli no com un llibre d'història, sinó com qui mira les fotos i els records de la persona estimada per gravar-ne el rostre al cor.
- Descobrir el seu rostre en el proïsme: Jesús ens va deixar escrita la seva adreça en el capítol 25 de sant Mateu: «Tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu». El rostre del Crist que busquem s'amaga sovint sota els trets de la persona que tenim al costat: el company de feina que es fa pesat, la dona que està cansada, el fill que demana paciència, el malalt o el necessitat. Aprendre a veure Jesús en ells transforma la caritat en un acte de culte.
- La llum del rostre en el propi interior: Per la gràcia del Baptisme, som temples vius de la Trinitat. Si mantenim l'ànima neta mitjançant la Confessió i la lluita interior, el rostre de Crist es reflecteix en nosaltres com en un mirall. Llavors es produeix el miracle de l'apostolat secular: sense necessitat de discursos, la nostra mirada, el nostre somriure i la nostra pau esdevenen el reflex de la cara de Jesús per als qui ens envolten.
Proposta pràctica: "L'Entrenament de la Mirada"
Per tal de passar del desig teòric a la pràctica diària de la presència de Déu, et proposo un triple compromís per mantenir els ulls de l'ànima ben oberts durant aquesta setmana.
El Triple retrobament amb el Senyor
Cerca la cara de Jesús en tres moments concrets de la teva rutina ordinària:
- La mirada al Sagrari (El retrobament real): Durant aquesta setmana, no passis de llarg per davant d'una església sense fer una aturada, ni que sigui d'un minut. Entra, busca la llumeta del Sagrari, fixa la mirada en el lloc on Ell hi és i digues-li amb tota la força del teu desig: «Vultum tuum, Domine, requiram! Senyor, vull veure el teu rostre, augmenta la meva fe». Deixa que la seva mirada et purifiqui.
- El personatge de l'Evangeli (El retrat escrit): En la teva lectura diària de l'Evangeli, no et quedis en les idees. Fes una composició de lloc: mira com es mou Jesús, com mira el jove ric, amb quina finor perdona la Magdalena o com sosté la mirada a Pere després de les negacions. Tria un d'aquests trets de la seva personalitat i intenta imitar-lo en la teva conducta al llarg de la jornada.
- El mirall del proïsme (El rostre exigent): Identifica aquella persona del teu entorn familiar o laboral que et resulti especialment difícil de tractar, que et caigui malament o que et demani un sacrifici extra. Cada vegada que hagis d'interactuar-hi, fes un esforç mental i sobrenatural per veure darrere de les seves imperfeccions el rostre de Crist crucificat o necessitat d'amor. Tracta-la amb la reverència amb què tractaries el mateix Senyor.
Objectiu: Superar la ceguesa de la rutina i de les presses, prenent consciència que la nostra vida terrenal és un camí d'encontres amb Jesús en l'amagat, que ens prepara per a la felicitat plena de la visió beatífica del Cel.